 |
| Fons especials > Fons Bertrana | ||||
| El Bibliotecari respon |
|
| Fons especials > Fons Bertrana | ||||
| El Bibliotecari respon |
|
|
|
Fons Bertrana
El Fons Documental Bertrana reuneix part dels llibres i altra documentació d’Aurora Bertrana i del seu pare Prudenci, dipositats a la Universitat de Girona. Aquest fons fou catalogat, en una primera fase, durant l’any 1997, fruit de la col·laboració entre la Biblioteca i el Departament de Filologia i Filosofia de la UdG. El maig de 2000, el Sr. Enric Sabadell, amic d'Aurora Bertrana, va fer donació d'un conjunt de documentació que havia conservat des de la mort de l'escriptora. El Fons Bertrana es pot consultar a la Biblioteca Barri Vell de la UdG i consta de : 1.187 llibres –molts d’ells dedicats–, entre els quals hi predomina la literatura, 49 títols de revistes, obres manuscrites, cartes i documents personals. Resseguint-lo podem reviure la història –personal i literària– de Prudenci i Aurora Bertrana, dues vides entregades, no sense dificultats de tota mena, a la passió d’escriure.
Després del parèntesi de la guerra, va reprendre la seva producció amb la publicació de novel·les i de contes d’un estil senzill i bàsicament popular que és característic de l’autora. Camins de somni (1955) i La nimfa d’argila (1959) són dominades per una perspectiva infantil; en canvi, a Tres presoners (1957), deixà constància de la seva aversió bèl·lica. Continuà publicant amb regularitat –Entre dos silencis (1958), Vent de grop (1967), Oviri i sis narracions més (1965)–, i són de gran interès els llibres de memòries, Memòries fins al 1935 (1973), i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya, que sortí pòstumament el 1974, poc temps després de la seva mort, que s’esdevingué aquell mateix any. RIQUER, Martí de (dir.). Història de
la literatura catalana. Barcelona : Ariel, 1987. V.10. pp. 73-74.
Sembla que el seu primer escrit fou L’Oreneta–anterior al conte Tart! (1903)–; per aquesta època començà de freqüentar els medis literaris de Girona i de publicar d’una manera regular: les novel·les Josafat (1906), Nàufrags (premiada per El Poble Català el 1906 i publicada el 1907) i Tieta Claudina (apareguda el 1910 en traducció castellana sota el títol d’Ernestina, no fou publicada en català fins el 1929), els reculls de contes Crisàlides (1907) i, sobretot, Proses bàrbares (1911), que assenyala el moment culminant de la seva producció. Bertrana convertí en matèria literària tant els tipus singulars que anà coneixent al llarg de la vida (La lloca de la viuda, 1915; Els herois, 1920) com el món animal, que observava amb un cert franciscanisme contingut (L’ós benemèrit i altres bèsties, 1932). Tractà, a més, la literatura satírica amb la novel·la psicològica Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925), retrat del metge i escriptor Dídac Ruiz, novel·la que assolí més èxit de públic que no pas de crítica. Conreà, també, el teatre, sense un reconeixement per part de la crítica (Enyorada solitud!, 1917; Les ales d’Ernestina, 1921; La dona neta, 1924; El comiat de Teresa, 1931; etc.), i col·laborà a El Poble Català, Revista de Catalunya i a La Veu de Catalunya, on féu de crític teatral i on publicà els Impromptus, cròniques periodísitiques de caire subjectiu, de les quals el mateix Bertrana féu una tria, que publicà el 1936. La seva obra, estructurada des d’una observació minuciosa i detallada del món, parteix de la pròpia vida d’home i escriptor, bé que és a la trilogia Entre la terra i els núvols (L’hereu, 1931; El vagabund, 1933, i L’impenitent, 1948) on marca tota l’experiència autobiogràfica, recollida entorn de les seves frustracions, la més dolorosa de les quals fou la mort de tres fills. Agafat dins la crisi de valors reflectida pel Modernisme, Prudenci Bertrana s’enfrontà, ja de bell antuvi, al Noucentisme, com ho demostra la conferència De les belleses de la natura i del meu goig (1908), on propugnà un actitud antiintel·lectual, posició que encara refermà el 1936, cinc anys abans de morir, en el discurs que féu com a president dels Jocs Florals de Barcelona. No superà, doncs, la dislocació dels temps quant als canvis literaris, agreujada pel seu temperament que revela una individualitat rebutjada, insubmisa i contemplativa. Les seves Obres Completes han estat publicades a Barcelona (1969). Gran enciclopèdia catalana. (2ª ed.)
Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1986-, v. 4, p. 477. Bibliografia d’Aurora i Prudenci Bertrana Els llibres, articles i altres materials escrits tant per Aurora com per Prudenci Bertrana els podreu consultar, buscant al Catalèg de la Universitat de Girona i també al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes.
Contingut del Fons : articles, manuscrits i fotografies Articles d'Aurora i Prudenci Bertrana El Fons Bertrana inclou un recull d'articles de diaris i de revistes escrits per Prudenci i Aurora Bertrana. Alguns estan inclosos en els exemplars corresponents de les publicacions periòdiques i altres eren conservats, retallats –sovint anotats i corregits– pels seus autors. Conformen un conjunt interessant, que a vegades inclou seccions completes o sèries àmplies d'articles, i també poc conegut, ja que en pocs casos ha estat aplegat en edicions posteriors. Podeu consultar les dades completes al Catàleg de la Biblioteca UdG
[Manuscrits del Fons Bertrana : 1906-197-?] 79 documents (4 m.l.). Fons integrat per manuscrits de l'obra literària de Prudenci i Aurora Bertrana, a més de correspondència i d'altra documentació personal. Ingressat a la UdG amb motiu de la mort d'Aurora Bertrana. El maig de 2000, el Sr. Enric Sabadell fa donació a la UdG d'una altra part del fons. Citeu com: Universitat de Girona. Biblioteca. Fons Bertrana. Ús i còpia: L'usuari d'aquest fons ha de signar un formulari de consulta on es compromet a utilitzar la documentació només amb finalitats d'investigació, a citar-ne la procedència si se'n fa divulgació i a entregar a la Biblioteca de la UdG còpia de qualsevol treball que resulti de la seva consulta. La consulta dels documents no pressuposa l'obtenció de cap dret pel que fa a la propietat intel·lectual del contingut, qualsevol ús contrari a la legislació que la regula i als drets que en deriven serà responsabilitat de l'usuari. Publicacions: Gómez, Maribel (a cura de). "Cartes de Salvador Espriu a Aurora Bertrana a: Els Marges, núm. 58 (setembre 1997), pp. 53-72; "Aurora Bertrana: vint-i-cinc anys després", a: Revista de Girona, núm. 193 (març-abril 1999), pp. 60-95; Prudenci Bertrana: la presó de l'ànima. Girona: Diputació de Girona, 1999. Fons associats: L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva un fons amb manuscrits de Prudenci Bertrana. Conté:
Fotografies del Fons Bertrana 13 fotografies : b/n, sèpia i color; 24x18 cm o més petites. Citeu com: Universitat de Girona. Biblioteca. Fons Bertrana. Inclou: 4 fotografies de Prudenci Bertrana, 1 fotografia de bust de Prudenci Bertrana, 1 fotografia d'Aurora Bertrana. També inclou 3 fotografies facilitades per la Dra. Mariàngela Vilallonga.
Base de dades de correspondència
Exposició "Abelló a la Polinèsia: amb textos d'Aurora Bertrana i Josep Maria de Sagarra", Museu Abelló, Mollet del Vallès, del 12 de juliol al 14 d'octubre de 2007 Homenatge a Aurora Bertrana: Girona, 20/1/2006 Exposició: Girona: crònica dels trenta. Oci, esports i cultura, Girona: Fundació La Caixa, 14/9/2005-15/1/2006 Jornades d'homenatge a Aurora Bertrana: Girona-Vilada, 7-9/X/99
Recull de premsa
|
| Fons especials > Fons Bertrana |
| ||
 | |||
 | Actualitzat el 19/12/2008 |  | |
